Era o meu soño por excelencia, non había nada que máis ansiase...As miñas trece dioptrías, as miñas gafas de cu de vaso, esa era a miña infelicidade. Pero fai tres meses comeza a miña desgracia real, a miña desesperación, a miña dor e falta de alento, a miña soidade....
No hay comentarios:
Publicar un comentario